Evidentemente, para ser sinceros, nos conviene dejarnos de máscaras, muecas y otros gestos que oculten nuestra verdadera personalidad. Si, además, te permites el lujo de dejar de lado largas patillas, conversaciones intelectuales de los libros que hay en tu mesilla y extractos bancarios, habrás superado tres de los grandes puntos negros de nuestra sociedad, es decir, la imagen física, la imagen intelectual y la imagen de prosperidad económica.
Y, la verdad, ojalá tuviera largas patillas, mente brillante y una fortuna, pero mis ambiciones de Travolta pasaron a mejor vida y me conformo con irme a la cama un poco tarde y madrugar un poco menos y, si acaso, peinarme después de la ducha. Y, en cuanto a la pasta, mejor no hablemos.
skip to main |
skip to sidebar
help me to shout
4 comments:
yo por suerte tengo mucha pasta y muchas patillas en mis gafas.
Sí, de dinero mejor no hablemos... Pero, ya se sabe, desesperamos por una bonita máscara tras la que ocultar nuestros complejos.¡Pobre de nosotros! Pero, afortunadamente, mis ambiciones también pasaron a mejor vida y la cara humilde de las personas es mi guía y no me dejo llevar por la lacra de mi mente. Ala, asi que me voy a la cama y también dejaré mi mascara en la mesilla por hoy ;)
Saps? M'alegra molt.
M'alegra molt que no t'angoixes pel futur... ni pel passat. Perquè les coses fetes, fetes estan.
Jo moltes vegades he estat pensant que haguera passat si haguera anat a Costa Rica, a la India... però després me n'adono de l'estupidesa que això suposa, perquè les coses som com són, és inútil fer l'idiota amb allò que no podràs canviar.
I de fet, jo crec que també estic a bon lloc. Amb el que m'has dit m'ha paregut que al principi no t'agradava el cmu de Mostar. És veritat que al ser nou patim moltes novataes... però la sensació d'estar formant part de la "construcció", de l'establiment de tradicions (com va fer Alberto amb allò de penjar una foto dels guanyadors del concurs de halloween al corredor), creació d'activitats... tot això em fa estar desperta i activa, tot i que de vegades t'agota tan mental com físicament.
I per això de viatjar... quina putada això dels diners, a mi també em passa... però bé, en realitat et pots montar un viatget a Italia de quasi una setmana en 100 euros com a molt, tot és anar mirant vols barats i no tindre problemes amb dades, el cos i l'ànima llestos... i a volar!
Encara que tampoc cal eixir de casa per fer-ho.
El futur a mi... de vegades sí que em preocupa, però no massa a sovint.
Si de vegades no tens quasi temps per a menjar ací, aixina que pel futur normalment es preocupen els iaios.
Però només quan arriba l'hivern! Que ací al bon temps estan sempre jugant a escacs davant de l'escola.
:)
M'alegra que el que conto d'ací t'hage fet vore una altra perspectiva.
Un somriure!
estoy orgulloso de mis gafas de pasta.
y de tocar el clarinete.
y no imito ni a jordi, ni a pep lluis ni a woody allen.
Post a Comment