Sunday, July 6

Étourdi.

Jo no obriria els ulls, jo no juraria
que, d'un moment a l'altre,
no es pegués tot foc.


Pero escribo mientras me desvanezco entre suspiros de risas ajenas, entre retazos de poemas del medievo de autores del medievo con pensamientos del medievo. Y me sorprendo justificándome, diciéndome que es pura curiosidad. Como si necesitara excusas. Como si fingiera que soy yo quien las quiere y no la sociedad que las impone.

Y termino. Escribiendo versos ajenos en catalán. Aunque no sean del medievo. Ni siquiera con pensamientos del medievo. Pero los escribo. Sin excusas, sin pretextos.


[yo no abriría los ojos, no juraría
que, de un momento a otro
no se incendiara todo]

2 comments:

annapons said...

Hola Ferran,

La presentació de l'acte en el díptic que va distribuir-se va a càrrec de l'Institut Ramon Llull. S'assenyala que "és la primera mostra cultural fruit de l'acord entre el govern de Catalunya i el govern de Flandes. Impulsada per l'Institut Ramon Llull, l'organisme blablabla, aquesta vetllada és un primer tast que tindrà continuïtat en properes col·laboracions. Per aquesta ocasió hem preparat (...). Aquest pòrtic cultural català a Flandes no podia tenir millor espai d'acollida que Passa Porta (..)."

Anant al gra: un acte institucional que encaixa de meravella en l'espai on s'escenifica i, per tant, s'acaba vestint de col·laboració.

La veritat és que va ser una vetllada molt càlida i, excepte el càtering, molt ben preparada. Algun ponent tenia una forta càrrega emotiva i l'actriu que va interpretar l'obra mestra va estar esplèndida. Em van entrar ganes de treure-li la pols i fer-li una rellegida.

:)

BORJA F. CAAMAÑO said...

Y cierto es que en cualquier momento puede prender la llama del desaliento, pero para contrarrestarla esta nuestra voluntad.

Para no caer en el hastío.

Un fuerte abrazo desde el Otro Lado.